Amb tu al davant
se'm esveren els versos
com un singlot descontrolat

repeteixo t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

fes-me per pietat un bes
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

ben apassionat als llavis
t'esti...moo...(suspir)...

I si fem un parèntesi
i que sigui el frec dels llavis
qui trenqui el silenci?

Ingràvids,
llavis amb llavis,
cos contra cos.
Ingràvids,
pell maridada amb pell,
llisquen xiscles d'ofecs
precipitats al plaer.
Ingràvids, sucumbim.

De l'amor i el compartir,
entre l'estar i el poder ser
i el desig i el plaer
hi ha la voluntat mútua,
la meva que sigui amb tu
i la teva que sigui amb mi.

Els ulls vaporosos
alienats d'èxtasi,
plorosos de felicitat
tremolosa de plaer.

Tot i la seva grandesa
no et conformis,
tot i el que representa
no és suficient.
Hi ha el teu i el meu jo,
més enllà del sentiment
un nosaltres voluntari,
l'amor com a primera arrel
d'un brot per acotxar.

No et preguntis el perquè,

si t'estimes
               si m'estimes
                               si et deixes estimar

el condicional serà la resposta.