I quan fa fred és
quan, arraulit i sol, més
planyo l'absència de
la teva mà, caic al no-res.

Desperta entre els teus pits
el més bell dels meus somnis
quan has reclamat de la nit,
amb el teu batec, el meu desig.

Amb la primera llum del nou dia
vestint-te de petons l'esquena nua
tenyeixo la teva pell de carícies
omplint-me dels teus colors la mirada.

L'escalfor del meu alè
assedegant al teu ventre
calmi la fúria del desig
i ens guiï a l'èxtasi del plaer.

Hi va haver una llàgrima
ancorada a uns llavis tristos,
l'enyor pel teu bes la va eixugar
i d'aquesta carícia va brollar
un record i d'ell un somriure.

Ho sé per la seva veu,
blava quan em parla
blanca en el silenci
transparent quan dorm,

                        m'estima

Sé que en mi poc penses
com sé que em tens present,
que els dies ens apressen
i l'amor només és per valents.

Diuen que quan fa fred
la millor protecció és la de la pell,
el que no diuen és que l'escalf
l'han de donar dues pells
i que si no hi ha amor
el fred posterior és glacial.

Que tots els teus petons
trobin sempre els meus llavis
i les nostres pells
sempre es reconeguin.

La pluja és generosa,
ens cala fins a la pell
i regalima per les galtes,
hagi, el frec dels llavis
entre besada i besada,
ens dóna tot l'escalf
que l'amor precisa.

A un centímetre de la teva mirada
a un bes dels teus llavis
a un xiuxiueig de la teva veu
a un frec del teu pit
a un sospir del teu plaer

Sigui aquesta la nostra distància.

De l'amor,
                    et diré...
no el busquis,
                    no l'esperis,
senzillament,
                    un dia
es fa present,
                    sense més,
i és el teu,
                    és nostre,
i és el meu,
                    el compartim,
és l'amor.

Un calfred cobreix la pell
estranya sensació del amor.
I és que em falta la teva veu,
sense ella visc nu.

Despertem abraçats,
el teu cos esvalotat
la meva pell revoltada.

Silencis,
convisc amb els silencis,
el de la llum, el de la foscor,
el del blau i el de l'hivern,
i el teu, i el meu...

Silencis per escoltar l'amor.

Tenyeix els meus llavis amb petons,
omple'ls amb el desig del teu sota ventre,
deixa'ls lliures per tot el teu erogen
i complaure's de les fonts del teu plaer.

Somnio utòpic
perpetuar una primavera
on els sentits tinguin vida pròpia,
l'amor ocupi tots els blaus
i cap afany ens sigui efímer.

Un dia ple de llum,
el sol vol ser protagonista,
però aquesta nit ha plogut
i la roba ha despertat xopa.
Potser ha estat el somni,
uns ulls amagaven la pluja
protegint-me de la foscor.

De tant en tant no trobo paraules,
el silenci acompanya la teva imatge
i entenc com és de complicat
explicar el sentir del sentiment.

Una mirada d'home,
una mirada de dona,
de boca a boca,
de llavi a llavi,
de bes a bes,
atrapats en el plaer
de cada impuls,
gota a gota penetrant
intrèpids racons del cos.

Junts som impermeables,
però les tempestes són com són
i no coneixen la nostra gosadia,
una esquerda no enfonsa un sostre
ni canvia els nostres sentiments.

L'empremta dels teus pits en el meu
alliberarà els versos que avui escriuré
entre verbs que aquesta nit serán plaer.

Aquell bes dels llavis
humits, rebregats i tous,
macerant els alens
i esgotant les forces
en un ofegat gemec...

                             "d'amor"

Vinc d'un dia llarg, cansat, feixuc...
voldria com a bressol els teus braços,
niar en l'escalfor del teu ventre
i en la tendresa dels teus pits.

T'escriuré mil poemes d'amor,
els faré enquadernar amb pell,
si la foscor t'impedeix llegir-los
em reconeguis en el seu tacte.

Aprendre, Acròstic

                                        Amor
                                        Presència
Em sé més savi de tu         Respecte
i és bo perquè                   Escalf
et fa més sàvia de mi.        Niar
                                        Delit
                                        Reciprocitat
                                        Èxtasis

Adormiré el vers
fins a fer-lo xiuxiueig
en els teus llavis.

Jo crec en el meu amor,
el del passat i el del futur,
en aquell que viu anònim
fidel a tothora als teus batecs
capaç d'acollir les teves pors
entre els meus braços.
He caminat tota la nit,
lluitant o portat pel vent,
fins trobar el cel més blau,
net en tots els teus horitzons.
Cansat, m'has ofert repòs
i la nit espera el nostre despertar.
Jo crec en el teu amor.