dimecres, 28 de febrer del 2018


I quan fa fred és
quan, arraulit i sol, més
planyo l'absència de
la teva mà, caic al no-res.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

El desig d'una voluntat... "no sé com mesurar l'amor,  ell és com és, ni molt ni poc,  depén de tu com depén de mi  si e...

  • (sense títol)
    Et prepararé un còctel amb la llum de la lluna plena, prop del mar reposat, entre onades pausades i la remor com a únic cant. "U...
  • (sense títol)
    Els ulls vaporosos alienats d'èxtasi, plorosos de felicitat tremolosa de plaer.
  • (sense títol)
    Tot i la seva grandesa no et conformis, tot i el que representa no és suficient. Hi ha el teu i el meu jo, més enllà del sentiment un...