dimarts, 20 de febrer del 2018


Hi va haver una llàgrima
ancorada a uns llavis tristos,
l'enyor pel teu bes la va eixugar
i d'aquesta carícia va brollar
un record i d'ell un somriure.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

El desig d'una voluntat... "no sé com mesurar l'amor,  ell és com és, ni molt ni poc,  depén de tu com depén de mi  si e...

  • (sense títol)
    Reinventa't cada dia a cada moment. No et conformis dóna més exigeix-te més espera-ho tot i no perdis l'alè, persisteix. R...
  • (sense títol)
    Res hauriem d'amagar quan l'amor ens ha posseït. Si acceptes el meu ésser i si ets prou valenta per mostrar-me el teu, il·lusi...
  • (sense títol)
    Passa que coneixem el somni i ja no volem despertar. Passa que sòls ens queda l'amor i ja no podem recuperar el seny.