dimarts, 6 de febrer del 2018


Jo crec en el meu amor,
el del passat i el del futur,
en aquell que viu anònim
fidel a tothora als teus batecs
capaç d'acollir les teves pors
entre els meus braços.
He caminat tota la nit,
lluitant o portat pel vent,
fins trobar el cel més blau,
net en tots els teus horitzons.
Cansat, m'has ofert repòs
i la nit espera el nostre despertar.
Jo crec en el teu amor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El desig d'una voluntat... "no sé com mesurar l'amor,  ell és com és, ni molt ni poc,  depén de tu com depén de mi  si e...