Et prendré la ma com a penyora,
per a retenir la teva escalfor
mentre els teus ulls dormen
confiats  de la meva esència.

En la foscor l'estimar,
vaig voler ser la llum
i només era un cos
lligat al teu per les ombres,
la nit ens il·luminava
i tot era blanc o negre,
potser en els grisos el plaer
i en el nostre amor els blaus.
En la foscor tu i jo, res més.

Res hauriem d'amagar
quan l'amor ens ha posseït.
Si acceptes el meu ésser
i si ets prou valenta
per mostrar-me el teu,
il·lusionarem un futur
on tot sigui possible
i l'amor l'anècdota
de cadascun dels dies.

Passa que coneixem el somni
i ja no volem despertar.
Passa que sòls ens queda l'amor
i ja no podem recuperar el seny.

Jo no sabia de l'amor
fins conèixer l'esclavitud
en el seu aprenentatge.
Ho vàrem descobrir junts
i era l'amor entre tu i jo,
ens feia lliures per estimar.

Reinventa't
cada dia
a cada moment.
No et conformis
dóna més
exigeix-te més
espera-ho tot
i no perdis l'alè,
persisteix.
Reneix constant,
conquereix
deixa't enamorar
enamorat...

                          viu

Et prepararé un còctel
amb la llum de la lluna plena,
prop del mar reposat,
entre onades pausades
i la remor com a únic cant.

"Un món d'il·lusions
 i un xic de bons records,
 un món d'alegria
 i un xic de quimera,
 un món per conquer ir
 i una vida per gaudir,
 un ple d'amor
 i de somnis un poc,"

Viu la il·lusió d'uns llavis
recollint el bes que neix dels teus.