El desig d'una voluntat...

"no sé com mesurar l'amor,
 ell és com és, ni molt ni poc,
 depén de tu com depén de mi
 si el sentim i el fem possible"

... la voluntat d'un desig

Et prendré la ma com a penyora,
per a retenir la teva escalfor
mentre els teus ulls dormen
confiats  de la meva esència.

En la foscor l'estimar,
vaig voler ser la llum
i només era un cos
lligat al teu per les ombres,
la nit ens il·luminava
i tot era blanc o negre,
potser en els grisos el plaer
i en el nostre amor els blaus.
En la foscor tu i jo, res més.

Res hauriem d'amagar
quan l'amor ens ha posseït.
Si acceptes el meu ésser
i si ets prou valenta
per mostrar-me el teu,
il·lusionarem un futur
on tot sigui possible
i l'amor l'anècdota
de cadascun dels dies.

Passa que coneixem el somni
i ja no volem despertar.
Passa que sòls ens queda l'amor
i ja no podem recuperar el seny.

Jo no sabia de l'amor
fins conèixer l'esclavitud
en el seu aprenentatge.
Ho vàrem descobrir junts
i era l'amor entre tu i jo,
ens feia lliures per estimar.

Reinventa't
cada dia
a cada moment.
No et conformis
dóna més
exigeix-te més
espera-ho tot
i no perdis l'alè,
persisteix.
Reneix constant,
conquereix
deixa't enamorar
enamorat...

                          viu

Et prepararé un còctel
amb la llum de la lluna plena,
prop del mar reposat,
entre onades pausades
i la remor com a únic cant.

"Un món d'il·lusions
 i un xic de bons records,
 un món d'alegria
 i un xic de quimera,
 un món per conquer ir
 i una vida per gaudir,
 un ple d'amor
 i de somnis un poc,"

Viu la il·lusió d'uns llavis
recollint el bes que neix dels teus.

Amb tu al davant
se'm esveren els versos
com un singlot descontrolat

repeteixo t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

fes-me per pietat un bes
t'estimo, t'estimo, t'estimo,
t'estimo, t'estimo, t'estimo...

ben apassionat als llavis
t'esti...moo...(suspir)...

I si fem un parèntesi
i que sigui el frec dels llavis
qui trenqui el silenci?

Ingràvids,
llavis amb llavis,
cos contra cos.
Ingràvids,
pell maridada amb pell,
llisquen xiscles d'ofecs
precipitats al plaer.
Ingràvids, sucumbim.

De l'amor i el compartir,
entre l'estar i el poder ser
i el desig i el plaer
hi ha la voluntat mútua,
la meva que sigui amb tu
i la teva que sigui amb mi.

Els ulls vaporosos
alienats d'èxtasi,
plorosos de felicitat
tremolosa de plaer.

Tot i la seva grandesa
no et conformis,
tot i el que representa
no és suficient.
Hi ha el teu i el meu jo,
més enllà del sentiment
un nosaltres voluntari,
l'amor com a primera arrel
d'un brot per acotxar.

No et preguntis el perquè,

si t'estimes
               si m'estimes
                               si et deixes estimar

el condicional serà la resposta.

I quan fa fred és
quan, arraulit i sol, més
planyo l'absència de
la teva mà, caic al no-res.

Desperta entre els teus pits
el més bell dels meus somnis
quan has reclamat de la nit,
amb el teu batec, el meu desig.

Amb la primera llum del nou dia
vestint-te de petons l'esquena nua
tenyeixo la teva pell de carícies
omplint-me dels teus colors la mirada.

L'escalfor del meu alè
assedegant al teu ventre
calmi la fúria del desig
i ens guiï a l'èxtasi del plaer.

Hi va haver una llàgrima
ancorada a uns llavis tristos,
l'enyor pel teu bes la va eixugar
i d'aquesta carícia va brollar
un record i d'ell un somriure.